Disponible. Normalmente se envía en 3 días.
A la recerca del temps perdut ha estat una obra de culte per al lector del segle XX i continua sent-ho per al del segle XXI. Però, com que el seu volum i la seva densitat espanten qualsevol amant de la literatura, l’obra s’ha convertit en territori d’erudits i acadèmics. Fins i tot la llargada del cicle novel·lístic ha estat objecte d’una paròdia per part dels còmics Monty Python en el seu concurs per resumir la Recerca en quinze segons. També el film Miss Little Sunshine (2006) deixa constància, en un dels seus temes, d’aquest «elitisme» de l’obra de Proust. No obstant això, les editorials no deixen de publicar o reimprimir, any rere any, la Recerca, sencera o per parts, o de recuperar altres obres menors del autor.
El volum que presentem ara consisteix en una antologia de fragments de la Recerca extrets dels diversos episodis principals i enllaçats per mitjà d’un text que fa de fil conductor. Aquests fragments fan referència principalment a objectes o a moments que desperten en el narrador el record de temps passats, perduts: són les epifanies. De cop i volta, una sensació —no un acte voluntari de la intel·ligència— ens ressuscita un món periclitat, i el temps que separa el passat i el present queda reduït al no-res.
«Però, quan, després de la mort dels éssers, després de la destrucció de les coses, no subsisteix res d’un passat remot, l’olor i el sabor sols, més fràgils, però més vius, més immaterials, més persistents, més fidels, continuen encara molt de temps, com ànimes, remembrant, esperant, indefallents, damunt les ruïnes de tota la resta, portant sense doblegar-se, damunt del seu granet gairebé impalpable, l’edifici immens del record…
Marcel Proust (París, 1871-1922) és una figura cabdal de la literatura del segle xx. Va tenir una infància marcada pels seus problemes amb l’asma i per la dependència de la mare que aquesta malaltia i la seva hipersensibilitat li van provocar. Va dur la vida mundana típica de qualsevol jove de família rica a París, però també es va comprometre amb la justícia fent costat als dreyfusistes i, amb l’art, publicant diversos escrits literaris al diari Le Figaro, iniciant la redacció de la novel·la Jean Santeuil o bé traduint Ruskin. Quan tenia 34 anys, va morir la seva mare, amb qui estava tan unit, i, aleshores, sumit en la tristesa i una salut precària, va començar una vida reclosa que ja no abandonaria mai més. Quatre anys més tard, després de moltes lectures i de recopilar abundants materials, va emprendre la redacció del que seria la seva obra magna, A la recerca del temps perdut, que al principi va ser rebuda amb certa fredor i després amb entusiasme, i de la qual només va poder veure publicats els tres primers volums dels set que la componen.
Carles Llorach (Solsona, 1957), viu a Blanes i es dedica a l’escriptura i a l’ensenyament. Ha traduït al català i al castellà obres de R.L. Stevenson, Graham Greene, Tobias Smollett, Oliver Goldsmith i Henry James, entre d’altres.